El meu profe de castellà, per exemple

pissarra.jpgTeníem 11 anys. Fèiem cinquè o sisè de primària. Era a classe de castellà. Potser hagués hagut de denunciar. Ara ho penso i m’esgarrifo. Va ser intolerable.

El professor de tant en tant, obria la classe per parlar d’actualitat. Teníem, repeteixo, 11 o 12 anys. Alguns dies cap al final de la classe deixava que féssim preguntes sobre el que havíem escoltat a les notícies i ho comentàvem. En aquella classe jo era el “catalufo”. Recordo per exemple parlar força de les eleccions espanyoles del 2000. El professor en qüestió també hi participava. Sí, tractàvem temes polítics, i ell opinava. Parlàvem. I no passava res. Com a nota, dir que aquest professor va ser candidat de Ciutadans a les eleccions municipals del meu poble.

Teníem 13 anys. Érem a classe, de segon d’ESO. La mateixa classe on la meva tutora em va obligar a arrencar unes pàgines de la meva agenda del curs perquè hi tenia dibuixades unes estelades. En aquella classe va ocórrer el següent fet terrible.

Era el curs 2001-2002, un curs que vam començar amb l’impacte dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units. La conseqüència d’aquella acció terrorista va ser l’inici de la guerra a l’Afganistan i posteriorment a l’Iraq. Teníem 12 o 13 anys i com a nens, com a membres de la societat que érem, també miràvem noticies i també érem conscients, dins de les nostres capacitats, de què passava al món. No recordo quin professor va ser. Però sí, a classe vam parlar de la guerra, era un tema que “hi era”, en parlàvem al pati i a casa. I en vam parlar a la classe. De què significava, de què implicava. Del perquè de la guerra. Potser algú es va sentir incòmode? Potser.

Era el novembre del 2003. A classe d’història vam fer una porra electoral sobre els comicis al Parlament que s’hi celebraven el dia 16. Recordo que per ERC vaig posar-ne 19. No vaig encertar. Insensat professor que va gosar parlar de política a classe. I no, no em vaig sentir identificat per expressar la meva opinió, quan l’independentisme a aquella classe, igual que al país, era minoritari.

Era un 11 de març. Feia fred. De fet, normalment feia fred perquè la calefacció de la classe sovint fallava. Ens havíem llevat amb la notícia tràgica d’un atemptat. Anant cap a l’Institut ho havíem comentat “ostia, has sentit el que ha fet ETA?”.

Eren temps diferents, no hi havia whatsapp i malgrat que fèiem 4t d’ESO, molts encara no teníem ni mòbil. Avui seria un acte de rebel·lió en tota regla. Durant el dia van anar arribant noticies, informacions. L’atemptat havia estat devastador. A l’hora de pati vam concentrar-nos a la pista, i vam fer un minut de silenci.

Divendres 12 de març. Seguia fent fred. Vam tornar a fer una concentració a les pistes. Si, van venir a dir-nos que baixéssim. Vam llegir un manifest. Ningú va preguntar si tothom hi estava a favor. Qui no, simplement podia quedar-se fora. I si, també vam tornar a parlar de què havia passat.

Potser haguéssim hagut de denunciar tots aquests fets… No sé com he pogut sobreviure a tant d’adoctrinament a l’escola.

Però si que sé que segur que vaig aprendre molt durant les converses amb el profe de castellà a sisè. Que segur que vam entendre molt més el conflicte de la guerra de l’Afganistan pel fet d’haver-ne parlat a classe. O que vam entendre que érem membres d’una societat pel fet de sentir-nos implicats en la resposta als atemptats de l’11M a Madrid. Mil gràcies a tots aquests professors que entenien que l’educació va més enllà de saber-se la unitat didàctica que toca. Això és educar. Això és l’escola que necessitem. I cal lluitar perquè no ens la prenguin.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s