Escriure una carta

FREENo recordo l’últim cop que vaig escriure una carta. Potser va ser per enviar-la al meu padrí quan vivia a Bèlgica i m’explicava que allà hi havia camps immensos de gespa verda on poder jugar a futbol. O potser van ser aquells petits textos que enviàvem quan estàvem de campaments a l’estiu, on la màxima preocupació era que no s’acabessin mai. No, no ho recordo. Parlar d’escriure cartes és una conversa que em sona antiga, d’un altre temps. Al dia enviem centenars de whatsapps o telegrams i escrivim desenes de mails. Però cartes? Sí, d’un altre temps. M’he posat diverses vegades davant l’ordinador, he obert un word i hi he començat a posar paraules. Totes comencen amb un “Benvolgut Oriol”. No n’he pogut acabar cap. No n’he escrit cap. No n’he enviat cap. És una sensació estranya, però alhora clara. És la prova fefaent que vivim uns temps d’excepcionalitat total. De brutalitat absoluta. De repressió. Davant l’ordinador i el document en blanc, més d’una vegada m’he preguntat si tot plegat valia la pena, si tot el que es va fer mereixia el fet “d’haver d’enviar cartes”. No ho sé. El que si sé és que tots podem fer que valgui la pena. Ells són on són perquè hi creuen, perquè han estat disposats a assumir les conseqüències per fer que valgués la pena. No els fallem. A fer govern, a fer país. I si, a escriure cartes. “Hola, Oriol….”.

Article publicat a El 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s