Uns minuts de més

Parlament de CatalunyaAl final de la pel·lícula “Michael Collins”, sobre un dels líders irlandesos en el procés d’independència, just quan es fa el traspàs de poders de l’Imperi Britànic al nou Estat Irlandès, el representant de Londres es queixa a Collins que fa uns minuts tard, i ell li respon que no es queixi que els irlandesos fa segles que esperen ser independents i que no li vindrà d’uns segons. Salvant les distàncies, estem en les mateixes. Des de l’èxit del referèndum on la unió entre el Govern i la ciutadania va fer possible sobreposar-se a tots els intents de l’Estat per impedir-lo, és evident que la República és un fet inevitable i que tan sols resta determinar el quan i el com. L’èxit del dia 1 també s’ha pogut comprovar amb el salt internacional. D’afer intern a afer global. L’aposta pel diàleg és òptima, però sempre en relació amb els resultats de l’1 d’octubre. No es poden emprendre debats que oblidin el referèndum, ni la victòria incontestable del Sí ni la repressió brutal de l’Estat. La proposta trampa de reforma constitucional indeterminada en el temps és una farsa ja que tant PP com PSOE han afirmat que no reconeixeran el dret a l’autodeterminació. Vénen moments decisius i la força de l’independentisme és la de ser fidel i lleial a allò que el poble ha votat: Sí a la independència. Mediació tota, diàleg tot. Sobre el com. No ve de minuts. El què, ja ho vam decidir.

Article publicat a El 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s