La neutralitat i l’statu quo

Avudatai no és un dia històric. O més aviat, no ho hauria de ser. Que un govern compleixi el mandat democràtic no hauria de ser històric, que s’anunciï la data i la pregunta d’un referèndum no s’hauria d’entendre com un fet pràcticament revolucionari.

“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”. Aquesta serà la pregunta que el proper 1 d’octubre els catalans i catalanes haurem de respondre. Des de les institucions de l’Estat en diuen “cop d’estat” perquè segurament és la forma amb la que l’oligarquia espanyola ha aconseguit canviar els sistemes polítics al llarg de la història. Però aquí estem parlant d’urnes. Estem parlant de democràcia. I la demanda de referèndum és un acte tant normal i normalitzat a Catalunya que aplega al 80% de la ciutadania.

I no serà que no s’ha intentat pactar-lo amb el govern de l’Estat. I no serà que no s’han fet propostes. I no serà que no s’hagi anat a Madrid a intentar acordar-ho. S’ha fet tot i més, i la resposta per part de l’Estat i de tot l’entramat de l’Estat sempre és NO.

Davant del bloqueig hi havia dues opcions. La primera, plegar-se de braços i dir que no és possible donar compliment al què ha votat la ciutadania; i la segona, fer-se responsable del mandat de la gent i dir que es votarà. Feliçment per la democràcia, el govern i el Parlament han optat per aquesta última.

Resulta xocant la distància que hi posen certs grups polítics. No és acceptable la neutralitat tàctica amb què els neocomunistes estan afrontant la convocatòria del referèndum. La cascada de demandes sembla més una llista interminable d’excuses per no fracturar la seva base electoral, en construcció, més que no pas un raonament estructurat. No es pot ser neutral davant d’aquells que fan tot el possible per donar la veu a la gent i els que ho intentaran tot per impedir-ho.

El que si que fa gràcia, és l’exigència de que sigui un referèndum acordat i pactat amb l’Estat. Com si això volgués dir alguna cosa. Saben els amics neocomunistes i del PSC quin va ser l’últim referèndum pactat amb l’Estat? El de l’Estatut. Cal recordar com va acabar?

El moment de la veritat s’acosta. Ens trobem en la cruïlla històrica de decidir què volem ser, quin projecte de país i de societat volem construir. Que cadascú pensi a quin costat de la història vol pertànyer: o amb l’statu quo del Regne d’Espanya o amb la llibertat i la democràcia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s