El monstre oligàrquic

santander“El Banc Santander va guanyar 6.204 milions d’euros el 2016”. “Repsol guanya 1.736 milions d’euros, la millor xifra en quatre anys”. Visca! Sembla que la crisi per fi, encara els últims moments i s’acomiada. Les xifres parlen per si soles. Si, la crisi per les grans corporacions, per les grans empreses, per aquells que fan de l’economia especulativa i de paràsits de l’estat, si, la crisi sembla que per fi s’acaba. S’acaba, i cal recordar-ho, sobretot per les indecents ajudes públiques que els governs han invertit per salvar-les. No lamento que les grans empreses tinguin beneficis, al contrari, però si quan aquests beneficis s’han fet en bona part gràcies a reduir plantilles, a retallar sous i a eliminar drets laborals i socials. Tenim a sobre una oligarquia que ofega, que de tan entrelligada amb l’estat costa diferenciar què és un i què és l’altra. Una dada, el 40% dels ministres espanyols que hi ha hagut durant l’etapa post-transició formen part de Consells d’Administració, la majoria empreses privatitzades durant els seus mandats o que s’han vist beneficiades per les polítiques dels seus governs. El monstre oligàrquic, l’entramat mafiós d’empreses i l’estat casta són els factors que engendren el terror del populisme xenòfob que amenaça amb arrasar Europa. Aquest és el perill i és l’objectiu a combatre.

Article publicat a El 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s