Una història de març

ImatgeERC86Són dos quarts de tres, de qualsevol dia. És igual. Prems el 3 i comences a veure el compte enrere del telenotícies i mates aquests segons pendent de si surt la temperatura de Vilafranca, una temperatura potser massa alta per l’època, però vaja. Dos quarts.

Aquest mes de març portem una bona ratxa. Dia rere dia notícies sobre  comissions, 3 o 4%, cas Palau, cas Pretòria, suborns, corrupció… Un retrat d’una època. Feliçment en vies de superar-se.

I que sigui durant el mes de març té certa gràcia. Que coincideixi en la data d’avui, també. Perquè avui fa 86 anys es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya. Un partit sense el qual no s’entendria la història, ni la recent, ni la dels últims 20 anys ni la del temps de la República. Un partit que pot dir ben alt que no té casos de corrupció i que no té deutes amb la banca. Un partit lliure.

Pot no quedar massa bé, però em venia de gust parlar del “nosaltres”. I sobretot, d’on venim. Tenim la immensa sort d’haver fet molt de camí, un camí construït gràcies a generacions i generacions que van donar-ho tot pels ideals. Gegants com Salvador Armendares, regidor i diputat als anys 30 que ja llavors defensava aferrissadament la vegueria Penedès. És una satisfacció immensa veure que ara sí, és una realitat. O gegants també com Fèlix Balaguer, el primer alcalde escollit per sufragi universal, l’alcalde de la biblioteca, de les escoles… O Josep Sanahuja, regidor que va morir al camp d’extermini nazi de Mauthausen. Som tots ells.

Som hereus d’aquesta gent. I Pere Mas i Perera, i de Rodolf Llorenç. I de tants altres amb qui compartim una història carregada de compromís amb un país i amb uns ideals de llibertat, transparència, igualtat i justícia. Una història feta per homes i dones que generació rere generació han donat els millors anys de la seva vida per tirar endavant el seu poble, el país de tots.

Som hereus de gegants que van transformar Vilafranca fent-la bategar com mai abans, fent-la més justa, més social i més culta. Som hereus d’una gent que van ser gegants, que van atrevir-se a mirar més enllà. I ara, cal tornar-ho a fer.

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s