El cap vivent de l’estàtua

francoPassejant per molts pobles del país, per exemple a Vilafranca, hi podem trobar restes del franquisme. Des de plaques de «el instituto de la vivienda», noms de carrers o fins i tot el vergonyós monument feixista de Tortosa. És un dels problemes que arrosseguem de la dita transició. El canvi de règim es va fer a partir de l’oblit. Era el preu que uns van posar i altres acceptar, des dels postfranquistes, passant pels socialistes i fins el Partit Comunista, que van renunciar a la majoria d’objectius polítics per aconseguir «l’acceptació» del nou règim. Tots menys ERC, que cal recordar va ser l’últim partit a ser legalitzat, fet oblidat per alguns que gosen posar en dubte la militància antifeixista republicana.

De franquisme en trobem a plaques i estàtues, com les que de forma polèmica s’estan exposant al Born, però el que hauria de preocupar més, és el franquisme que persisteix. Que l’estat després de més de 40 anys de la mort de Franco no hagi dignificat les víctimes del franquisme fa esfereir. Que en plena «democràcia» l’estat no hagi demanat perdó per l’assassinat del President Companys, resulta incompatible en dir-se democràcia. El franquisme perviu perquè és el marc i l’estructura on l’estat se sent còmode. Podem parlar i debatre d’estàtues, decapitades o no, però el problema és el franquisme zoombie que patim.

Article publicat a El 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s