La facilitat de l’odi

BagdadaA Europa un fantasma que pensàvem que estava derrotat treu el cap i cada dia que passa posa el peu més endins del sistema. L’odi i la xenofòbia es normalitzen darrera la pretensió de controlar més la immigració o d’una defensa cínica dels serveis públics, com s’ha vist amb el Brexit. La crisi econòmica per si sola ja genera aquest tipus de reaccions, a l’establishment ja li està bé produir tensions per la competició d’uns serveis i unes ajudes públiques que per manca de pressupost i unes polítiques basades en l’austeritat desenfrenada, tensionen la societat. A diferència d’altres èpoques l’odi entre nacions europees va a la baixa, alguna cosa positiva havia de tenir la Unió Europea, però a falta d’enemic continental la por es canalitza cap al terrorisme internacional. Repassant discursos de dirigents i de la premsa es troba a faltar alguna reflexió. Per què no es diu, per exemple, que la immensa majoria d’assassinats comesos per Daesh són musulmans? A Europa ens pensem que som el centre del món i que ens ataquen perquè representem una sèrie de valors que ens autoadjudiquem. Uns valors que d’altra banda ens saltem amb la primera barca de refugiats que veiem. Qui més està combaten a Estat Islàmic són musulmans. Però és una realitat que no es posa sobre la taula. Potser si s’expliqués més, l’odi i la xenofòbia no ho tindrien tant fàcil.

 

Article publicat a El 3 de Vuit

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s