Des de Logroño

Otegi.4Sona el despertador. Són les 7 del matí. Els vidres entelats de l’habitació prediuen un dia fred. La nit ha estat llarga. “Calle laurel” de dalt a baix. Recomposades les forces, el cotxe ens dirigeix als afores on ens saluden tot d’uniformes blaus. L’Audiència Nacional permet que hi arribem però ha ordenat ‘vigilar’ la concentració. No fos cas. Com si fos una processó laica, files de persones segueixen el corriol que ens porta davant el filat. Persones de totes les edats. Grans, joves, homes i dones. Fins i tot algun cotxet. Ja hi som. Ens reben els senadors d’ERC amb el Santi al capdavant. També hi ha el Llach i el David Fernàndez. Potser és pel fred que fa i que glaça la més mínima expressió. Però tothom té un mig somriure dibuixat al rostre. Un somriure llargament esperat. Un dibuix que han prohibit durant molt de temps. Sis anys i mig. 2330 dies. Masses. Temps d’espera. I de cop, l’acceleració. Crits. Càntics. Banderes al vent. I arriba. Surt. I els correspon amb el mateix somriure de la gent que el rep i l’abraça. Primers passos trepitjant terra lliure. Fotos. Declaracions. Són quasi les 10 del matí. S’acaben anys d’indecència judicial i política. S’acaba l’estada d’Otegi a la presó. Comença, recomença, el temps de la llibertat. Tornem al cotxe. Ens esperen 4 hores de carretera.

Article publicat a El 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s