Som 2 milions!

IMG_6302El setembre de l’any passat amb uns amics vam anar a Escòcia per seguir de prop el referèndum per a la independència. Va ser emocionant i inspirador. I alhora trist perquè malgrat que llavors encara confiàvem que nosaltres al 9 de novembre del 2014 podríem fer el mateix, finalment, tot i anar a les urnes, no vam fer cap referèndum ni cap consulta. Recordo molt bé comentaris del dia després, del 19 de setembre. Gent trista per haver perdut. Decepció per no haver-ho aconseguit, per haver perdut l’oportunitat. Convenciment de que en tindrien més, sí, però tristesa. No havien arribat a l’objectiu. I malgrat això, van capgirar el discurs, Salmond va dimitir i va donar aire a l’SNP amb Nicola Sturgeon i el moviment 45% (el resultat que va treure el Yes) va reforçar l’independentisme. I això que havien perdut.

A Catalunya sembla que sigui a la inversa. El passat 27 de setembre per primera vegada a la història l’independentisme va aconseguir majoria al Parlament. Per primera vegada a la història hi ha més independentistes que partidaris de seguir tal com estem a l’estat espanyol. I ho deixarem escapar?

El 9 de novembre d’aquest any el Parlament va fer l’acte de sobirania més important de les últimes dècades. La resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP, prevista als programes electorals, posa en marxa el camí cap a la República. Hem guanyat i exercim aquesta victòria. Però per passar del paper a la realitat ens cal govern, i un govern sòlid i fort que sigui capaç de dirigir el procés constituent i la negociació amb l’estat. No és tasca fàcil, però sense govern s’està posant en perill l’oportunitat de construir un país millor. Ens cal acord i ens cal aviat, perquè com més passa el temps més es contamina l’ambient.

El punt de bloqueig en el que ens trobem és inacceptable. El que ens juguem és tant important que ens ho juguem tot i resulta incomprensible que per partidismes i egocentrismes hi hagi qui s’arrisqui a posar-ho tot potes enlaire. Cal generositat. Alguns, malgrat creure que no era la fórmula més encertada ni que maximitzés més els resultats, per tal que hi hagués eleccions i es pogués fer el plebiscit vam renunciar a sigles i lideratge. Perquè el bé superior ho requeria. Ara no costa massa demanar que la resta faci el mateix.

Hem de posar en valor els dos milions de persones, de veïns i veïnes nostres, que van confiar en la independència com a mitjà per fer un país millor. La República. No se’ls pot fallar, no ens podem fallar. No es pot menysprear aquests votants que han dipositat les seves esperances i il·lusions en el projecte independentista. Seria dramàtic que havent guanyat llencéssim tot aquest capital social per la borda. Segur que no serà així. Segur que s’arriba a un acord. Segur. Ens hi va el país.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s