Un 15 d’octubre

companys1Ahir es commemoraven 75 anys de l’assassinat en mans de l’estat espanyol del President Lluís Companys. En un país normal una data com aquesta es basaria en el record i la memòria del president, es recordaria la seva tasca de govern, els últims moments de la seva vida i seria projectat com una figura de dignitat. En una situació normal fins i tot cada 15 d’octubre al fossar del Castell de Montjuïc s’hi faria un acte amb presència de representants dels tres estats que van participar en la seva detenció i assassinat: el francès, l’alemany i l’espanyol. Això seria si fos una situació normal. Però no ho és. El 15 d’octubre que vivim a més de recordar la trajectòria vital i política també ens obliga a denunciar que l’estat espanyol no ha demanat perdó per l’assassinat de l’únic president europeu democràticament escollit durant el segle XX, un estat que es nega a anul·lar la farsa del seu judici, que manté segrestats els documents que la Gestapo i la policia feixista van requisar a la casa del President a França i que no vol tornar a la Generalitat. Ens trobem davant un estat que ha fet de l’oblit els fonaments de la seva memòria. Un motiu més per sentir-se fart d’un estat demofòbic i al·lèrgic a qualsevol cosa que trenqui la seva pretesa uniformitat. Seguirem recordant a Companys com a referent de pau, de justícia i de dignitat. Tres adjectius inexistents a l’estat espanyol.

Article publicat al 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s