L’amic impossible

No t’ha passat mai que has volgut ser amic d’una persona i que no hi havia manera? Intentaves entrar en les converses que ell tenia o provaves d’estar-hi a prop. Fins i tot potser t’havies colat a alguna festa que feia, a part clar de riure-li totes les gràcies i les que no feien ni mica de gràcia. Tot per poder ser amic seu. I encara no t’expliques el perquè, però noi, no hi havia manera. Ell no volia. Et tractava amb cert menyspreu, sempre que podia t’humiliava, et prenia l’entrepà al pati i si podia et feia la vida impossible jugant a futbol. Buscaves protecció i rebies inseguretat, buscaves amistat i rebies hostilitats, buscaves ser els ‘bons’ i acabaves sent un zero a l’esquerra.

És com pretendre des de Catalunya reformar la constitució espanyola sabent que l’has de pactar amb PP, PSOE i Ciutadans. Si, ja pots esforçar-te en voler ser bons amics, a deixar-te prendre l’entrepà, a deixar-te humiliar… tot el que faci falta per aconseguir ser amics. Però a ells ja els hi està bé com estan. Ells són els que anul·len el decret de pobresa energètica, els que prohibeixen tancar els CIE, els que fan impossible l’impost a la banca, els que santifiquen l’austeritat a la Constitució o releguen el català com a llengua de segona. Ells estan encantats d’haver-se conegut. No necessiten més amics. Ells s’ho fan sols. Una relació tòxica. Deixa’l. Busca nous amics. En trobaràs.

Article publicat el 21 d’agost del 2015

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s