L’ALBA catalana

L’accelerador de partícules en què s’ha convertit la política catalana des de la manifestació històrica de la Diada Nacional sembla que no té qui l’aturi.

I els que pretenen aturar-la no fan més que provocar tot el contrari. Si el Rei es pensava que amb la carta calmaria o faria reflexionar al milió i mig de ciutadans que van sortir pels carrers de Barcelona, home, amb amenaces velades no sembla que sigui la millor de les estratègies. I tampoc ho és l’enterrament públic del federalisme que va fer Rubalcaba a la Festa de la Rosa del PSC. Espanya no fa més que tancar la porta. No dóna ni planteja alternatives més enllà de “la Constitución”. Arribats fins aquí i havent fet tot el possible per l’entesa, només queda l’emancipació. L’aposta federal ja es va fer, era l’estatut del 2005. Es va intentar i el resultat i els costos que es van pagar són per tots sabuts. Fracàs rotund.  L’aposta ha de ser canviar la Constitució? Abans el Papa modificarà la bíblia que el PP i el PSOE la Constitució per fer-la federal. Per tant, ara no val repetir experiències passades, ja que actualment ni tan sols els que pretesament haurien de compartir projecte, el PSOE, ho fan.

Espanya ja s’agrada tal com és, no la canviarem des de Catalunya. És l’hora de despertar del somni federalista i de decidir ser un país nou al si de la Unió Europea.  I tothom hi és benvingut.

 article publicat a El 3 de Vuit

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s