24 Hores Espanyoles

Doncs sí, en vint-i-quatre hores n’hi ha prou i de sobres per comprnedre què és Espanya. Aquest és el temps suficient per fer-se una idea, per sobre però suficient, del que representa i vol representar l’Estat espanyol.


En tant sols vint-i-quatre hores Espanya ha canviat la seva -intocable- Constitució amb un clar sentit centralitzador, i un dels seus òrgans descentralitzats, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha donat dos mesos al Govern de la Generalitat perquè imposi el castellà a les aules catalanes. Recentralització i assimilació. Bingo!


La pluralitat espanyola brilla per la seva absència, ara ja ni es molesten a tenir entretinguts amb grandiloqüències als nacionalistes moderats de les perifèries, tal com passava en el procés de la transacció de règim. Abans encara perdien el temps intentant que tant PNV, però sobretot CIU se sumessin a pactes d’estat. Ara els hi és igual. Tiren pel dret.


La reforma de la Constitució és doblement negativa. Per una banda constitucionalitza un biaix dretà i liberal a la constitució limitant el dèficit, per tant consagra una política conservadora en l’àmbit econòmic. En aquest sentit resulta xocant, o no, l’actitud pèssima d’un PSOE que ja només viu del nom i la perversa i cínica posició d’un PSC que de ben segur ens tornarà a inflar el cap amb algun conte de fades a l’estil “si tu no hi vas ells tornen”. Però a més, la reforma és clarament recentralitzadora i ataca l’autogovern, ja de per si migrat, que té Catalunya en matèria financera. Realment doncs, l’acord PPSOE significa un pas enrere tant en la qüestió nacional com en la social. En aquest sentit és digne de reconènxier la gran tasca simòlica dels diputats independentistes i d’esquerres que han abandonat el Congrés dels Diputats abans de la votació. Si algú es continua preguntant, què cal anar a fer a Madrid, amb la resposta a aquesta reforma en té un exemple.


Però vint-i-quatre hores per la màquina represora espanyola donen per molt. No en tenien prou en escorxar l’autogovern i institucionalitzar el neolibrealisme que el TSJC ha ‘ordenat’ a la Generalitat que en el termini de dos mesos ha d’imposar el castellà a les escoles com a lleguna vehicular. Una decisió que va en contra de criteris acadèmics i que respon simplement a la voluntat assimiladora d’aquest nacionalisme espanyol exacerbat que encara no ha acceptat, i no ho farà mai, que la seva Espanya no existeix. Ens volen com una provincia més, com una Segovia amb castells i pa amb tomàquet. I saben que no ho serem. Per això ataquen la llengua perquè garanteix la cohesió social, perquè no marca distincions, perquè uneix.


Cal esperar que el Govern estarà a l’alçada de les circumstàncies i que respondrà com cal a les agressions d’aquestes vint-i-quatre hores en què ha quedat clar que Espanya és com és: nacionalista i anticatalana.


Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s