Colpisme Constitucional

L’estatut segueix estant al correró de la mort del Tribunal Constitucional i la suposada resposta catalana segueix brillant per la seva absència, car, pocs s’atreveixen a plantejar realment una possible sortida a l’atzucac estatutari actual. Escoltar Duran i Lleida proposant un govern de concentració nacional, espanyol, juntament amb el PP és una mostra més de l’ambigüitat i por que alguns partits pateixen davant d’una situació inestable, com és la que Catalunya està vivint actualment.

Duran i Lleida però és coherent. I s’ha d’aplaudir. Ell mai ha negat que és espanyol i que li faria molta gràcia poder ser ministre. El seu centre de gravetat és Espanya. Fantàstic. Tot és respectable, només faltaria, i per tant també que Duran i Lleida vulgui un govern conjunt entre el PSOE, el PP i CiU. Tota una declaració d’intencions i conviccions, si senyor.
Aquesta proposta, però, és si més no una mica incongruent amb el que professa Artur Mas i CiU a Catalunya. Oposició frontal a PSOE i PSC i al govern de Catalunya. Mas acusa al PSC de supeditació a Espanya i als seus germans del PSOE; Mas acusa al PP d’anticatalà; Mas demana al PP i PSOE que retirin els recursos contra l’estatut… Amb tot però, Duran vol pactar un govern amb ells. Fantàstic.

Des de que es va aprovar l’estatut al Parlament de Catalunya, la premsa afí del partit conservador espanyol, sí aquell amb qui vol pactar el Duran, no ha parat ni un dia de titllar l’estatut d’intent de cop d’estat per part de Catalunya. Fins i tot desprès de la brutal retallada del projecte del Parlament que van realitzar Mas i Zapatero, la meravellosa premsa espanyolista no s’ha cansat en reiterar l’argument: l’estatut és un cop d’estat encobert per anorrear la gran pàtria espanyola.
Bé, la veritat és que no cal perdre ni un segon a contradir aquest penós argument de la dreta cavernícola, sí aquells amb qui el Duran vol governar, perquè cau per el seu propi pes. El que sí que convindria és pensar què pot significar la sentència de l’estatut per part del Tribunal Constitucional.

El TC quan dictamini sobre l’estatut no només es pronunciarà en relació a la norma catalana aprovada al 2006. Segons les filtracions que s’han anat coneixen, la sentència declararia inconstitucionals aspectes que ja estaven en vigor en l’estatut de 1979, com els símbols nacionals, per tant tota la legislació que s’hagi desenvolupat en aquests àmbits durant prop de 30 anys també quedaria anul·lada. El Tribunal doncs, es pot carregar la jurisprudència que ell mateix ha creat, a més de posar en entredit el redactat mateix de la Constitució. En aquest cas, el cop d’estat, si és que n’hi ha, el fa el Tribunal Constitucional.

Espanya amb la sentència de l’estatut no només certificarà la inviabilitat de l’Espanya federal, sinó que també posarà de manifest que el projecte autonòmic ha fracassat. Espanya ja no dóna més de si, fins al punt que arriben a practicar el colpisme per blindar la seva visió estreta, restrictiva, centralista i anticatalana de la seva inviolable Constitució.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s