S’acaba la Calma

Quan encara falta més d’un mes perquè se celebrin eleccions a la presidència del Barça l’escenari comença a aclarir-se. Des de que Joan Laporta en un dels seus tics habituals va retirar el suport a la precandidatura que encapçalava Alfons Godall, el mapa pre-electoral no estava complert, o en tot cas no tenia totes les seves peces sobre la taula.

Ara, en ple mes de maig i quan la lliga està a punt d’acabar-se, queden tres partits en dues setmanes, els posicionaments i les presentacions de les diferents candidatures inicien la marató mediàtica en busca del minut de glòria, d’aquell instant en què intentaran resumir tant com puguin el seu missatge, per d’aquesta manera, arribar amb la màxima precisió al soci, que és qui haurà de determinar qui votar i en conseqüència, qui serà el pròxim President del club.
El que es pot intuir, de moment ja que tot pot canviar d’un dia per l’altre, és que en aquestes eleccions el que es discutirà serà majoritàriament el model de club. Sembla que ha passat a la història aquell model d’eleccions en que guanyava qui portava el jugador més espectacular possible, com per exemple va passar al 2003, quan l’equip de Laporta va servir-se de la possibilitat que Beckham vestís de blaugrana per guanyar les eleccions enfront de la candidatura de Bassat i Guardiola que no van voler anunciar cap jugador. Per tant doncs, aquest 2010 tot sembla indicar que del què es discutirà serà d’economia de club, de model social i de com continuar/millorar l’apartat esportiu. Una gran millora per cert.
Encara cap candidatura ha començat a presentar els seus models, però tot i aquest mutisme ja es pot deduir cap a on aniran les mirades de cada grup. Per una banda hi haurà els outsiders, els que a priori no pintaran cap paper rellevant en la campanya, encara que no se’ls ha de descartar perquè cal no oblidar la posició de partida de Laporta al 2003. En aquest grup hi hauria Benedito, Plaza, Guixà i Salvat, que a falta que presentin clarament el seu projecte, sembla difícil que puguin fer-se amb les més de 2000 firmes necessàries per ser presents al dia de les votacions. El segon grup seria el de l’oposició total. Aquí brilla amb llum pròpia Sandro Rosell que tot sembla indicar que encapçalaria les preferències del soci en aquests moments. Rosell , sembla perquè encara tampoc no ha obert boca, representa un projecte d’esmena a la totalitat en què posa en dubte des del model esportiu, social i econòmic llençant míssils en quan a la credibilitat econòmica del club. El tercer grup seria el dels continuistes. Aquí també, finalment, només hi haurà una candidatura sorgida de l’actual Junta de Laporta. Aquesta està liderada per Jaume Ferrer. L’últim grup a sortir a la llum és el del mig entre Rosell i Ferrer. L’aposta que representa Marc Ingla, desprès que Soriano hagués de rebutjar ser el cap de llista, pretén fer-se amb l’espai entre els del canvi pel canvi i el continuisme per continuisme.
De moment el mapa electoral està d’aquesta manera, però ben aviat la cosa es començarà a moure i de valent. Aquesta setmana ja s’obriran les primeres seus electorals, les primeres presentacions de programa, els primers actes… en definitiva, que la calma electoral a can Barça arriba al seu final.

Comença la campanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s