Espanya és crisi…de govern

Tan sols un any desprès de les eleccions espanyoles i de la constitució del nou “gobierno de España” el president del Regne d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, s’ha vist obligat a fer una àmplia remodelació de l’executiu.

La notícia va saltar durant la setmana gran de Zapatero en política internacional, G-20/Aliança de Civilitzacions/OTAN, demostrant que les parets de La Moncloa ja no són tan gruixudes. ZP doncs, va veure frustrada la seva intenció de treure el màxim profit a la buscada fotografia amb Obama, ja que el que va ocupar les primeres pàgines dels diaris va ser la filtració sobre els canvis del govern.
El que primer cal dir és que era evident de què convenia, i molt, fer canvis al “gobierno de España“, ja que el que hi havia s’havia mostrat inoperant davant la crisi, a més d’enquistar diversos temes de gran transcendència com per exemple el nou model de finançament. Per tant era obvi de què hi havia ministres que no arribaven allà a on havien d’arribar.
Un canvi llargament anunciat era el del vice-president econòmic espanyol, Pedro Solbes. Un ministre que es declara “envejós” d’un ex-ministre ja dóna a entendre les poques ganes de tirar endavant tota la immensa tasca que implica ser el ministre d’economia d’un estat en els temps actuals. Com ja s’ha dit però, Solbes deixa també empantanegat el tema del finançament autonòmic, un tema que amenaça de perllongar-se en el temps, un temps que Solbes amb la seva posició immobilista no ha fet més que allargar. Per tant la sortida de Pedro Solbes era cantada. El problema però és qui el substitueix. Elena Salgado. Salgado és qui ha portat el “desenvolupament” de l’estatut, un desenvolupament que s’ha caracteritzat per la monumental xifra de no més de cinc traspassos. És a dir, que ningú esperi que amb Salgado el tema del fiançament canviï de via. La centralització i l’ofec català continuaran sent les dues premisses espanyoles en la negociació.
Per suplir Salgado, arriba Chaves, el gran president del PSOE, el gran defensor del “café para todos“. Chaves arriba a la vice-presidència tercera per encapçalar la “cooperación territorial“, és a dir, que s’encarregarà de la negociació dels traspassos de l’estatut i tot el que fa referència a les relacions entre Estat i autonomies. Un gran alleujament, segur, per l’equip català que lidera Joan Saura.
Els altres canvis, i no menys importants, són a Educació on Mercedes Cabrera la de la tercera hora, deixa pas al germanissim d’Iñaki Gabilondo. A Sanitat també hi ha canvi de titular i Trinidad Jiménez fins ara sub-secretària d’estat per Iberoamèrica, secretaria d’estat que paguem entre tots però que es va dedicar a amenaçar les diferents federacions de patinatge sud-americanes perquè votessin en contra de Catalunya a la famosa Assemblea de Fresno, ocuparà el lloc de Bernat Sòria. Cultura també sofreix canvis, i no precisament positius. Cèsar Molina deixa la maleta ministerial i l’entrega a Angeles González-Sinde, presidenta de l’acadèmia del cinema espanyol, i que s’ha significat per donar ales a les conspiracions lingüístiques espanyoles on s’afirma que el castellà està perseguit a Catalunya. En fi, una ministra espanyola.
Per últim, la nostra estimada “amiga” partía y doblá, l’entranyable Melani deixarà el càrrec de Foment en mans del número dos del PSOE, José Blanco. Una petita alegria que hauria de fer reflexionar, ja que la ministra no deixa de ser-ho per la seva gestió envers a Catalunya, sinó que deixa de ser ministra perquè a Zapatero li interessa. És a dir, que una vegada més passa de Catalunya.
En resum, aquesta remodelació del govern espanyol ens porta cap a un escenari on els ideals de “la España plural” cauen del tot i arriba la “España integral”, és a dir, “una“. Aquest govern és el que haurà de finalitzar el desenvolupament de l’estatut i donar inici al nou model de fiançament, aquest però és un govern amb quasi nul·la sensibilitat envers el què és Catalunya. Chaves, Blanco, Salgado, Rubalcaba… massa pes “nacional” per poder avançar.
En definitiva, el canvi de govern era necessari, però en cap cas aquest canvi, ja que aquest tan sols aportarà més dificultats per resoldre els problemes que té el país: poder polític, estatut, i finançament.
Com era aquella cançó….si allò de “si guanya Zapatero guanya Catalunya”? Era alguna cosa així, oi? Ingenus….
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Espanya és crisi…de govern

  1. Eduard ha dit:

    És un bon resum, he he. Ho tenim cru.Però tranquils, que ERC ha renovat el suport a Montilla (i per tant al PSOE) per dos anys més. No sabem ben bé a canvi de què. També ens ho podries explicar.

  2. Pere Sàbat ha dit:

    Eduard,Bé sobre l’actualització del pacte ho escric en el post d’avui, però primerament caldria dir que el pacte d’entesa és per 4 anys, així que ERC de moment, l’únic que fa és respectar el que va pactar al 2006. Per tant el govern segueix a canvi del què es va firmar al 2006.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s