Arguments Pragmàtics; Arguments Nacionalistes

Ahir al Club de TV3 es va fer un interessant debat sobre la independència arran de la publicació del llibre de Patrícia Gabancho, Crònica de la Independència. En aquest debat hi van participar Ernest Folch, Joan Reig i Gabancho a favor de la independència, i Víctor Amela, Àlex Salmond i Albert Montagut en contra. Bé, el senyor Montagut en principi hi anava com a “indecís” però la veritat que veient els arguments exposats es pot afirmar que va acabar fent front comú amb els unionistes.

Un dels elements més importants que es van poder observar del debat van ser les intervencions de ciutadans que donaven la seva opinió sobre sí o no a la independència.
La majoria que deien que sí ho argumentaven en termes utilitaristes, pragmàtics. En canvi els que s’hi oposaven tan sols exposaven motius nacionals, és a dir “yo soy español y esto es España”.
Aquest sens dubte és un dels triomfs més importants que l’independentisme ha aconseguit en els últims cinc anys, el de fer visible que amb la independència es viurà millor. Campanyes sobre el dèficit fiscal, sobre la manca de serveis, sobre les polítiques que emprèn Espanya per ofegar Catalunya… tots aquests factors estan calant a la població, i aquest fet és altament positiu.
La independència, s’ha dit molts cops, no arribarà només a partir del sentiment nacional català, sinó que la independència arribarà a partir d’un cúmul d’estímuls, molts dels quals seran elements materialistes, viure millor, tenir una millor economia… alhora que es podrà tenir control sobre elements medioambientals, i a més es podrà ser solidari sense tenir una pistola al cap.
Aquests eren la majoria dels arguments que es brandaven des de la banqueta independentista, uns arguments que distaven molt dels que defensaven els partidaris de la unió amb Espanya. Ells argumentaven que ells se sentien espanyols i que per tant no volien marxar d’Espanya. I punt. Bé, també posaven dubtes a sí en un futur estat català es viuria millor o no, però ho feien sense dir perquè creien que no…
En definitiva, que una vegada més, i només centrant-se en alguns dels arguments del debat d’ahir, es pot afirmar que l’independentisme és absolutament transversal a més que ha aconseguit fer veure a la població que és sinònim de progrés, de millora. En canvi l’unionisme només pot agafar-se a la bandera del nacionalisme espanyol per argumentar la permanència a Espanya.
Uns porten il·lusió i futur, els altres es limiten a atiar fantasmes del passat per fer por.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Arguments Pragmàtics; Arguments Nacionalistes

  1. Toni Jover ha dit:

    Àlex Salmond al Club i contra la independència?? ho entès bé això? :-S

  2. Andrew ha dit:

    Es refereix al director de El Mundo a Catalunya, Àlex Salmon.

  3. Toni Jover ha dit:

    uf, quin malentès

  4. Andrew ha dit:

    aquest últim missatge te’l podies estalviar i aprofitar el temps en d’altres coses…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s