Operació "Personatge de l’Any". La Final

El repte de buscar el personatge de l’any cremant etapes i un cop fetes les enquestes per escollir el personatge de cada mes, arriba l’hora d’escollir el personatge de l’any, un personatge que haurà de sortir d’entre els onze finalistes.

A continuació s’exposarà alguns dels motius del perquè cadascun dels finalistes podria endur-se el “Personatge de l’Any”.
La primera finalista, la del mes de febrer, ha estat Joanne Kathling Rowling que si es té en compte el total de vots de cada un dels “personatges de la setmana” ha estat la mes votada, a més que ha estat l’única que ha aconseguit el 100% dels vots.
Rowling, ha estat sens dubte una de les protagonistes de l’any, més ben dit ho ha sigut de l’última dècada ja que fa onze anys, des del llunyà 1997, que l’univers màgic de l’escriptora escocesa ha conquerit els primers llocs de llibres venuts. Però aquest 2008 ha sigut especial per una raó. El 2008 ha sigut l’últim any Potter, ha sigut el del tancament d’una història, una història que ha ocupat milers de pàgines.
Rowling és una de les més brillants escriptores actuals, i una de les millors de tots els temps, per això és una de les finalistes.
El personatge que ha resultat escollit per passar a l’enquesta final del mes de març no ha estat Rodríguez Zapatero, ja que els lectors d’aquest bloc han tingut la decència de no atorgar-li ni un sol vot en una clara resposta a la seva política anticatalana. No ha estat Zapatero, no, però tampoc es pot destriar l’elegit de ZP.
El finalista del mes de Març ha estat el post titulat “Tu Votant” que feia referència al dia de les eleccions, d’infest record, del 9 de març que va catapultar Zapatero de nou a La Moncloa. Aquest personatge doncs és tothom que va participar d’aquelles eleccions, a tots els que van anar a votar.
Hi ha personatges que sobreviuen al seu temps, ells moren, però el seu record, la seva lluita queda i és recordada al llarg dels anys. Un d’aquests personatges és evidentment aquell que va fer de la lluita pels drets civils i de la no discriminació racial als Estats Units, la seva vida. Martin Luther King és un referent de la lluita universal per la igualtat, de la lluita per la no discriminació i ne contra del racisme.
Aquest any era un d’aquells en què el record del líder negre dels EUA era més recurrent que en altres anys, ja que es commemorava que feia 40 anys havia mort assassinat a un hotel de Memphis.
Com a lluitador de la llibertat i per l’esperança que transmetia, Luther King és finalista.
La finalista del mes de maig és l’actual directora de la Televisió nacional de Catalunya, Mònica Terribas.
Terribas va ser nomenada directora de TV3 en una situació en què els mitjans públics no paraven de baixar en termes d’audiència, invertint clarament la tendència d’anys passats quan la Corporació Catalana era líder d’audiència. Terribas a més va arribar a la cúpula de TV3 enmig de la polèmica sobre “la crosta nacionalista” dels mitjans públics llançada des de sectors unionistes, i enfront l’evident visió desdibuixada en termes nacionals que produïen els TN’s.
Pel que fa en termes d’audiència es pot afirmar que la situació s’ha revertit i que s’inicia una tendència a l’alça, no es pot ser tant positiu en canvi en relació al tractament de les noticies als TN’s ja que segueix semblant els telediaris de TVE.
Al mes de juny van passar moltes coses, tant a nivell polític com en d’altres. En el primer les eleccions internes d’Esquerra van centrar l’atenció mediàtica, i és per aquest motiu que un dels personatges va ser Xavier Vendrell. Tot i això el personatge que ha comptat amb més suport per ser finalista ha estat l’entrenador del Barça Pep Guardiola.
Guardiola va ser nomenat en uns moments de harikiri barcelonista, va agafar les regnes d’un equip en descomposició, d’un equip que no era equip. Molts van dubtar de la idoneïtat de l’elecció del Pep, no així des d’aquest bloc.
Guardiola en només 6 mesos ha capgirat la situació, el Barça del juny poc te a veure amb la màgia mecànica actual. Pep ha sabut construir un equip fort, capaç i letal, i només per això ja podria ser “Personatge de l’Any”, de moment, finalista.
Seguint en tònica blaugrana, el personatge mes votat del mes de juliol, ha esta el President Jan Laporta. Laporta al mes de juliol va haver de fer front a una moció de censura completament fora de lloc i gairebé criminal. Laporta però, pels pèls, la va superar, i sort d’això, ja que s’ha pogut comprovar que els resultats han tornat al seu lloc i que el problema no era a la llotja, sinó en altres latituds del club.
Laporta amb la seva gestió s’ha creat grans enemics, gent que creu que el Barça és una dinastia hereditària i que aquests “joves” els hi ha robat el lloc, d’altres perquè no suporten que altres tinguin èxit, i uns últims que tenen urticària davant de qualsevol manifestació desacomplexada de catalansime.
Els esports han sigut un dels grans puntals de l’any, el cim dels quals es va traslladar a l’agost a la capital de la Xina dictatorial en forma de Jocs Olímpics.
Més enllà de les consideracions de l’organització dels Jocs en un país on governa una dictadura i de la convivència del COI amb aquest govern assassí, els veritables protagonistes dels Jocs van ser els esportistes. En aquests jocs es van viure moments veritablement apoteòsics com les vuit medalles de Michael Phepls, les victòries de les sirenes catalanes o la brillant victòria dels americans practicant un bàsquet espectacular.
L’esport és un dels regals que la humanitat ens hem concedit, i aquests “Herois Olímpics“, en són practicants d’excepció.
Durant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya es va viure una petita lluita de banderes a molts ajuntaments del Principat.
La demagògia i la brutalitat judicial espanyola van intentar impedir que a centenars d’ajuntaments es pengés la senyera estelada com a mostra de la voluntat del poble en qüestió a la llibertat.
La meva petita vila, va ser un d’aquests pobles dignes de Catalunya, però es va trobar que l’alcalde va impossibilitat la penja de la bandera ja que havia robat les claus del balcó. Només la voluntat fèrria dels qui volien fer complir la legalitat va possibilitar que es pengés on tocava la bandera.
Com a símbol d’unitat i de lluita, l’estelada és finalista.
Actualment a Madrid dotze persones sense cap legitimitat estan discutint sobre una taula fosca i tacada de vermell els recursos en contra de l’estatut aprovat pel poble català. Un d’aquests recursos fa referència al terme nació atribuït a Catalunya.
Cada dos anys a Tarragona es troben les millors colles castelleres del món en el tradicional Concurs de Castells. Aquest 2008, i seguint la tònica de les últimes quatre edicions, els Castellers de Vilafranca es van imposar amb una actuació espectacular.
Si algun dels dotze magistrats, o qualsevol espanyol “grande y libre”, no creu que Catalunya sigui nació, que vagi en un d’aquests concursos i veurà una cultura nacional reflex d’una nació.
El novembre posava fi a la que segur que és la notícia que més paper i minuts ha omplert als mitjans de comunicació. El 4 de novembre se celebraven les eleccions nord americanes, el guanyador de la qual va ser Barack Obama.
Difícilment es podria escriure en quatre línies tot el que ha significat Obama i el perquè de la seva nominació com a finalista de l’any, i més perquè segurament tothom tindrà el seu motiu.
En tot cas, Obama serà recordat per haver remogut consciències, per haver il·lusionat, per haver portar esperança i sobretot, per haver sigut el primer President negre dels Estats Units. Obama sense cap mena de dubte és un dels grans personatges de l’any, i per això n’és finalista.
El juliol es parlava de Guardiola i de com ha canviat el Barça, el personatge de la setmana del desembre és precisament la criatura que el Pep ha creat. Una criatura total, fantàstica i que ahir va culminar la millor primera volta de la història de la lliga estatal de futbol amb la consecució de 41 punts dels 48 possibles.
El Barça de Guardiola practica un futbol encisador, directe a voltes i pausat en altres, el Barça defensa bé i ataca millor. No té fissures, és total, és 10.
El Barça de Guardiola és Màgic, i com l’equip mític de Cruyff en el mundial d’Alemanya, és mecànic, és total. Per haver retornat el bon gust al futbol i l’alegria als barcelonistes, la Màgia Mecànica del Barça, és finalista.
Un cop fet un repàs dels finalistes a Personatge de l’Any, és l’hora de la veritat, l’hora de decidir qui serà el guanyador.
La paraula, i el vot, és vostra. L’operació “Personatge de l’Any” arriba al final.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Operació "Personatge de l’Any". La Final

  1. Andrew ha dit:

    Per tot el que han representat les eleccions als USA i per tot el que hi hem parlat al bloc, he votat per Barack Obama a pesar de no agradar-me el personatge.Ha estat el boom i la notícia mundial per excel·lència.

  2. Pere Sàbat ha dit:

    Andreu,Completament d’acord amb tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s