Un bon Pacte

Quan sembla que la unitat catalana pel finançament s’esberla per la sempre maleïda tàctica partidista, en un altre camp, i no menys important, tant el Govern d’entesa com el principal partit de l’oposició han arribat a un acord pel que fa a un nou Pacte Nacional, en aquest cas, el de la immigració.

Que s’hagi pogut signar aquest pacte nacional és realment un pas molt important ja que a Catalunya hi ha més d’un milió de nouvinguts i la majoria d’aquests han arribat al país en els últims 8 anys. Passar de 6 milions i mig a 7’5 en tan sols 8 anys és una barbaritat monstruosa i pocs països ho haurien pogut suportar, Catalunya però si, i a més ho ha suportat raonablement bé. Tot i això però, no es poden tirar campanes perquè tot just estem al cap del camí.
Catalunya s’ha torbat en pocs anys que havia de fer front a una nova onada immigratòria quan encara no havia pogut acabar d’integrar la dels anys 60, la conseqüència és que en aquests moments el país està fent front a dues onades, això si, en processos diferenciats.
El pacte nacional ha de permetre que la convivència sigui possible i que en base a uns deures s’hi incorporin uns drets, fet que permeti la integració del que arriba al nostre país.
Un dels punts polèmics, per alguns, del Pacte Nacional és el requeriment de saber català pels immigrants. Aquest fet que s’hauria d’entendre dins l’absoluta normalitat d’un país normal, per alguns ha significat “la imposició” de la ideologia nacionalista per damunt dels drets dels nouvinguts a parlar el que bonament els hi plagui. Només des d’una visió profunda d’auto-odi i provincianisme, es pot fer una afirmació tan demencial com aquesta, perquè a veure, si un català se soca-rel, aquests de tota la vida, vol anar a França a treballar, oi que haurà d’aprendre el francès per poder-ho fer? Oi que un que vulgui anar als Estats Units haurà de saber l’anglès? Doncs evidentment un que vingui a Catalunya haurà de saber el català.
Més enllà de polèmiques interessades com la de la llengua, el pacte nacional és molt important perquè el que està en joc és la cohesió social del país durant els pròxims anys. El pacte nacional posa especial interès en impedir la competició dels catalans amb els nous catalans pels serveis públics, es a dir, que no s’exclogui ningú en els serveis públics arran de l’onada d’immigració actual.
Aquest fet però, no només depèn de la Generalitat o del que es pugui pactar en el Pacte Nacional, ja que per tal d’evitar aquesta competició de serveis el que és vital es poder garantir una xarxa potent i de primera línia en tots els serveis, des de educació fins a sanitat, ja que si no és així el Pacte Nacional quedarà en paper mullat, però per portar-ho a terme cal finançament, finançament que actualment el “gobierno de españa” de Zapatero i Chacón es neguen a donar.
Per últim, és d’agrair que tant IcV com CiUnión hagin finalment firmat el pacte, ja que no era del tot clar, sobretot arran del congrés dels primers en que varen posar el fre de mà als pactes nacionals per no haver de pactar amb CiUnión mostrant així una gran visió de país alhora que una gran responsabilitat, i els segons que per fi han abandonat els carnets per punts pels immigrants i s’han sumat a un Pacte Nacional que ha de garantir la cohesió social del país, per poder seguir sent un sol poble.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s