En un instant

Des de fa més d’una setmana Grècia viu immersa en un espiral de protestes en relació a la mort d’un jove anarquista en mans d’un policia, fet que ha llençat a milers i milers d’estudiants als carrer reclamant justícia al govern, govern que està a la corda fluixa degut a certs escàndols de corrupció.

Tot i que hi ha certes protestes que han derivat en injustificats actes de violència contra col·lectius que no tenen la culpa de la desgraciada mort del jove, no convindria oblidar el motiu central, o catalitzador, de les protestes. Aquestes protestes massives s’han produït arrel de l’assassinat, ara d’això en diuen “bala rebotada” , d’un jove anarquista en mans d’un policia. És d’admirar sens dubte tot el moviment de solidaritat que ha aparegut en torn aquest fet, ja que no només els estudiants s’han llençat a ocupar els carrers, molts altres sectors s’han sumat a les protestes per denunciar aquest assassinat d’estat i també contra la situació global de Grècia.
És feridor observar aquesta reacció de la societat grega de solidaritat i comparar-la amb l’acció, o millor la no-acció, de la nostra societat en relació als assassinats d’estat que es van viure durant la “transacció” de la dictadura franquista al règim actual.
Durant aquells foscos anys els governs espanyols van tolerar la violència dels grups d’extrema dreta en contra del catalanisme arreu del país, violència que es va traduir en diversos morts. Morts que la història oficial, aquella “atada y bien atada” va considerar que era millor oblidar.
Algú podria puntualitzar que els fets de violència de l’extrema dreta eren produïts degut al context de l’època, i que actualment serien irrepetibles. Res més lluny de la realitat.
Al País Valencià sembla que el futbol deixa de ser l’esport rei en els sectors de l’ultradreta governant, i que agafa força una nova modalitat esportiva, que es basa en atemorir els moviments nacionals mitjançant la violència, intimidacions i atemptats.
El que sembla no canviar, però, és la convivència amb la que els governs espanyols tracten aquest “terrorisme”, suposo que el toleren perquè els hi fa part de la feina.
Això si, el PP i els seus gavpuscles sempre podran trucar el Samaranch, que estarà gustós de col·laborar novament en la causa, perquè accepti aquest nou esport al COI.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s