Crítics i crítics (II)

Aquests dies hi ha hagut certa polèmica en relació a l’article que l’Eduard Voltas va fer en relació al procés de primàries a Esquerra Republicana. Avui Víctor Alexandre ha respost les crítiques de Voltas a Carretero també amb un article al diari AVUI.
No entraré en les crítiques i contra crítiques d’un i altre, però sí que aportaré nous arguments de perquè crec que l’alternativa que presenta Carretero i la seva candidatura no haurien de sortir com a vencedors del canvi en les primàries.
Primerament dir que Carretero planteja un programa basat en fer d’Esquerra la força majoritària de Catalunya. Molt bé, el problema és que no explica com, perquè, recuperant les seves essències, Esquerra no passarà dels 12 diputats. Carretero suposa un creixement exponencial d’Esquerra un cop s’hagi donat prioritat única a l’eix nacional. Aquí és on hi ha l’error. La prioritat ideològica no ha de ser l’eix nacional, sinó l’eix democràtic i sobiranista. Ara hi ha més de 800.000 catalans i catalanes que es decanten per aquesta opció, per l’opció independentista, i aquest eix no té perquè coincidir amb l’eix nacional.
Tampoc crec que Reagrupament hagi de ser la candidatura guanyadora per una qüestió de coherència. RCat va néixer plantejant un únic pacte possible al Principat. RCat només contemplava pactar amb CiU. Ara en canvi diu que es pot pactar amb qui més convingui en cada moment. Per tant, un cop més Carretero canvia el discurs per interès electoral, tot prescindint de la coherència que no es cansa de demanar als altres candidats.
Un altre punt en què crec que Carretero es posa en evidència, és en el seu full de ruta cap a la independència. Tal i com es va publicar al diari AVUI, el full de ruta de RCat és que Esquerra tregui majoria absoluta i proclami unilateralment la independència. Massa simple, massa il·lús, massa il·luminat, massa messiànic. No es pot prendre seriosament un projecte basat en la proclamació unilateral fruit d’una majoria absoluta ara per ara inimaginable i utòpica. Esquerra el que ha de fer és seguir fent de mosca collonera i anar sumant suports, interns o externs, a favor de la causa de la independència. Seria fantàstic que algú d’Esquerra pogués declarar la independència des d’un saló del Palau de la Generalitat com a President del Principat, però segurament no serà així. Dir que Esquerra ha de treure majoria absoluta per poder ser independents, és d’una simplesa que quasi bé és insultant, més que res, perquè aquesta condició allunya una mica més el somni, cada cop menys, de la llibertat.
Esquerra necessita un canvi, sí. Esquerra necessita renovar l’estratègia, sí. Esquerra necessita nous lideratges, sí. Però aquests canvis no poden basar-se en tornades al passat, aquests canvis no es poden basar en projectes irrealitzables.
Aquests canvis han de basar-se en un pla pautat, seriós i ambiciós cap a la independència, aquests canvis han de basar-se en retrobar els valors que van fer que Esquerra pugés l’any 2003, aquests canvis han de basar-se en la credibilitat, aquests canvis han de basar-se en un nou model de partit.
Només així, Esquerra tornarà a ser el paller que Catalunya necessita, només així, junts podrem guanyar la llibertat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Crítics i crítics (II)

  1. Antoni ha dit:

    Una mica bel.ligerant contra Carretero no?Crec com molts que Carretero és el futur per Esquerra i per Catalunya que només ell podrà tornar Esquerra on es mereix.

  2. Andrew ha dit:

    Però l’eix vertebral d’Esquerra no és el nacionalisme català i la independència del país?Aleshores, perquè s’enmerden en debats ideològics sociates?Si l’essència d’ERC és la independència i el no sotmetre`s a poders estatals (PSOE-PSC…), Carretero és la vostra via més coherent amb els principis que sempre heu defensat.

  3. Pere Sàbat ha dit:

    Antoni,Respecto profundament la teva opció, tot i així crec que la poroposta de RCat no és la més adequada per Esquerra i per aquesta raó escric el que escric.Andreu,L’eix d’Esquerra és l’eix que convina major sobirania, major qualitat de vida per la gent. I en aquest factor si que hi entra el debat ideològic. Sobre el sotmetre’s al PSC-PSOE, bé cadascú té la seva visió.Perdó per insistir, però Carretero no defensa el que sempre ha defensat ERC, Carretero defensa el mateix del que defensava Angel Colom, però ERC sempre ha estat un partit republicà d’esquerres i catalanista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s