Crítics i crítics (I)

D’aquí dues setmanes els militants d’Esquerra hauran de decidir mitjançant unes primàries els dos principals líders del partit. Unes primàries vitals no només per al partit, sinó també per el futur del país.
Ja fa uns dies vaig dir clarament la meva aposta per aquestes primàries, sí votaré pel canvi, votaré per Esquerra Independentista. Algú es podria preguntar, però si vol el canvi perquè no vota per Reagrupament.cat i per Carretero? Doncs bé, tinc les meves raons.
Primer de tot no el votaré perquè no m’agrada la demagògia. No m’agrada la demagògia quan el Doctor (per cert “Doctor” era el nom d’una sèrie molt dolenta que van fer per TV3 fa alguns anys a la tarda) afirma que la Direcció Nacional, ell també en formava part, es va vendre a l’inici de la legislatura al PSOE. Carretero obvia el fet que Esquerra havia de recolzar el partit que havia de fer possible l’aprovació de l’Estatut al Congrés. Per tant queda clar que insinuar que Esquerra està deixant de ser independentista tot acusant-la de desarmament ideològic unilateral constitueix un acte de demagògia. Desprès la història va anar com va anar amb el pacte Mas-ZP i la incapacitat d’ERC de donar una resposta clara, però l’estratègia era la correcte, és més, ell la va votar a favor al Congrés de Lleida.
Carretero no para ni un moment d’acusar a la segona candidatura en nombre d’avals (EI) i al seu candidat a Secretari General d’estar conforme amb aquesta estratègia i de continuistes. Primer de tot dir que és un acte de d’indecència absoluta només remarcar els errors de l’estratègia política d’Esquerra i en cap cas els encerts. Perquè l’estratègia ha tingut molts encerts, només cal veure que Esquerra ha passat de 12 diputats a 21. A més, el Doctor, també va participar en aquesta estratègia i mentre tenia cotxe oficial no va pas dir que n’estava en contra.
Titllar de continuista a Uriel Bertran només es pot entendre en el procés congressual que estem vivint i a cert nerviosisme, perquè sinó no té cap mena de lògica. El mateix Carod Rovira va afirmar que el NO a l’Estatut va ser forçat per l’Uriel Bertran, les JERC i el mateix Carretero, a més a més que Uriel Bertran va dimitir després de veure que des de dins era impossible que es dotés d’ambició nacional el Pacte d’Entesa. Uriel Bertran defensa que s’ha de canviar l’estratègia perquè s’ha esgotat. Per tant ni conformes en seguir al peu de la lletra l’estratègia actual ni continuistes.
Carretero també ha afirmat des de diferents llocs que Uriel Bertran va acceptar el Pacte d’Entesa. Uriel Bertran en un principi no es va oposar al Govern d’Entesa, de la mateixa manera que Carretero tampoc, tal com va reconèixer quan va venir a Vilafranca. Bertran va esperar a veure com s’anava desenvolupant el pacte i al veure que no era un Govern amb el qual el país pogués avançar i que era perjudicial per al partit, va presentar Esquerra Independentista per fer un canvi a ERC.
Aquests són alguns arguments del perquè no votaré a Reagrupament.cat. Crec que els nous líders d’Esquerra han de fer gala d’honradesa, de credibilitat i d’ètica.
La ciutadania ha de poder creure’s el discurs d’Esquerra i amb demagògia no ho aconseguirem.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s