I desprès diuen d’Esquerra

Políticament ens trobem en un final de cicle, un final de cicle que ha de donar sepultura a la política antiga, dita d’altre manera, ha de donar sepultura a l’autonomisme i al federalisme.
Davant d’aquest fet tots els partits estan en un procés de canvi, de redefinicions o de refundacions. Els Congressos Nacionals dels partits catalans marcaran de manera clara, esperem, cap a on evolucionarà el nou cicle, un nou cicle que simplement pot ser un petit pas previ al de saltar la paret d’aquí a uns sis anys.
Es parla molt d’Esquerra, del seu Congrés, de les primàries, de qui guanyarà…però per mi més important que tot això són els Congressos de CDC i del PSC. Aquests dos hauran de marcar cap a on caminen aquestes dues formacions, que per molt que ens pesi a alguns, són les dues forces centrals, de moment, del catalanisme polític.
Esquerra, és cert, té un procés de discussió intern, però el que ningú dubte és que la ponència política que sortirà de la conclave republicana, serà sens dubte una ponència independentista. Es debatrà quin és el millor camí per arribar-hi i de tots els passos a fer però serà una ponència, un discurs, netament independentista.
Sabem què en sortirà del Congrés regionalista? I del Congrés unionista? No. Ni CDC ni PSC saben cap a on van, si Esquerra té un problema intern CDC i PSC no poden pas dir que ells no el tenen.

Cada dia apareix un o altre dirigent de CDC dient que cal ampliar el pinyol o que cal un canvi o que cal pactar amb el PSC o que el que cal realment és anar cap a la independència. Bé, la ponència marca una línia democràtica cap al dret a decidir. És un pas i s’ha d’esperar que no sigui l’últim en aquesta direcció. Ara cal veure si realment es confirma aquest punt o si el Mas torna a sopar amb els seus amics com al gener del 2006.
El PSC tot sembla ben controlat pels baixllobregatins, però tampoc passa dia en què un dirigent del sector catalanista (es veu que encara en queda algun) reclama grup Parlamentari a Madrid i més fermesa per defensar els interessos de Catalunya. Direcció política? El PSC fa molts anys que ja no en té, ara ja només té gestió i quanta més millor.
De les lluites internes dels partits de l’establishment català poca cosa surt als mitjans, deu ser que no interessa, però a qui no interessa?.

En resum, temps de canvis s’apropen en la política catalana, i depenen de cap on vagin la llibertat pot ser més pròxima.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a I desprès diuen d’Esquerra

  1. Albrock ha dit:

    CDC cada cop s’assembla més a ERC i això fa por. (i és tot culpa vostra).O CDC es deixa estar de tonteries sensacionalistes de drets a decidir i fan un replantejament cap a la dreta moderna nacionalista moderada, o el PSc guanyarà les eleccions.

  2. Pere Sàbat ha dit:

    Àlex, Si que CDC avanci cap a la Independència, més lent del necessàri, és sens dubte mèrit d’Esquerra. Deixant a les fredes cadires a CDC durant 8 anys s’ha aconseguit aquest fet. Ara només falta que sigui la tendència política nacional majoritària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s