Són les persones, inútil!

Sembla que aquesta és la doctrina socialista, el nou model de finançament es fa en termes de persones i no de territoris. Bé molt bé, doncs així jo vull una reunió bilateral amb el vice-president primer i ministre d’economia espanyol Pedro Solbes per parlar del meu finançament.
La veritat és que aquest argument, “paguen les persones no els territoris”, no s’aguanta per enlloc, o és que potser el sistema de finançament no és negocia per territoris? Que potser el sistema de finançament no es negocia a partir de les peculiaritats de cada regió? Dir que el sistema de finançament es fa en termes de persones és fer una demagògia tan bèstia que em pensava que el ZP no en seria capaç, però es clar veient com queda la súper promesa dels 400 euros, tot és possible.
El sistema de finançament es negocia en termes de territoris perquè són aquests els que paguen. És molt divertit sentir com pretesos intel·lectuals molt ciutadans ells, defensen que els que paguen són les persones i no els territoris, quan aquestes reben uns serveis no depenen del que han pagat sinó depenen del territori on viuen. Els catalans paguem molt i rebem poc, no perquè haguem comès ves a saber quin pecat mortal, potser tan sols el fet de ser catalans, sinó que rebem poc perquè vivim a Catalunya. Aquesta és la qüestió. Som persones en un territori concret, és així.
Ara quan les coses pinten magres és quan els catalans hem de fer força units per poder tenir el finançament que ens mereixem, per tenir el finançament que necessitem. La demagògia espanyola-sociata és escandalosament bruta i encarada a empobrir Catalunya i la seva gent. El “Gobierno de España” parla de persones, doncs parlem-ne: Catalunya té més d’un milió de pobres, no pobres que visquin als caixers, sinó pobres que no arriben a final de mes, avis que no poden fer ni dos àpats al dia, nens que no poden anar de colònies, famílies que viuen amb l’aigua al coll…. Parlem també de serveis per les persones? Dèficit flagrant d’infrastructures ferroviàries, de carreteres, d’aeroport, falta de finançament per sanitat i en educació. Quants ordinadors per alumnes té Extremadura? 2; i Catalunya? 9! Aquesta és la solidaritat que tant es demana des d’Espanya?
Aquest és el model socialista que tan demana consensuar Zapatero? Aquest és el model de la España plural? No, aquest és el model de la “España unida y diversa“, un model basat en l’assistèncialisme poruc dels que viuen per no treballar, un model que tan sols pretén mantenir el monopoli electoral i social d’unes zones de la península, un model que vol carregar-se un país perquè es pensen que d’aquesta manera podran fer realitat el somni de qualsevol genocida. Vèncer i exterminar a tot un poble per la via econòmica.
I desprès algú dirà que una altra Espanya, per exemple federal, encara és possible. España ja està inventada. España és una, la seva.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Són les persones, inútil!

  1. Roger ha dit:

    Suposo que volies dir: “Quants alumnes per ordinador” 😉

  2. Pere Sàbat ha dit:

    Roger,Tens tota la raó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s