The comeback girl

El món en el que vivim, els mitjans de comunicació tenen una especial importància. Els mitjans poden fer variar el posicionament d’algú en un tema determinat o depenen de com mostrin a un personatge públic poden orientar la percepció que la població en tingui.
Perquè dic això, doncs bé, durant els últims dotze mesos un dels temes més candents que s’ha tractat ha estat les primàries nord americanes. En el sistema de competència electoral americà les desacreditacions, els atacs personals, els dossiers, els escàndols i el joc brut són habituals en les campanyes i és vist com a un fet normal. Últimament s’ha pogut veure com amb poques insinuacions irelacionant un pastor radical amb la campanya d’Obama, el candidat ha mostrat la seva part més vulnerable i dèbil, fet que porta a preguntar-se si podria aguantar tota una campanya de desacreditacions forta i molt més furiosa.
Que les campanyes es poden perdre a partir d’aquests tripijocs és evident, i si no que li ho preguntin a John McCain que va veure com George Bush li prenia la nominació republicana al 2000 a base de campanyes difamatòries contra ell.
S’ha vist que tant McCain com Obama són febles davant de campanyes brutes ben organitzades, en canvi l’altre aspirant Presidencial, Hillary Clinton, ha sobreviscut a totes les innombrables campanyes en contra que li han dedicat.
Hillary va arribar a ser personatge públic nacional durant la campanya presidencial de 1992 quan Bill Clinton va derrotar Bush pare. Hillary va tenir un paper rellevant en aquesta campanya, fet que va produir que la dreta americana engegués tot de campanyes per tal de desprestigiar Hillary, una de les primeres va ser titllar-la de comunista. Des de 1992 fins al 2000 en què els Clinton van deixar la Casa Blanca, Hillary ha estat víctima de nombroses campanyes en contra, que si lesbiana, que si comunista, que si menja nens, que si corrupte, que si ambiciosa sense límits, que si dona de gel, que si avariciosa, que si…. tot d’acusacions per intentar fer caure una persona que incomoda al sector conservador de l’Amèrica profunda.
Amb aquesta motxilla qualsevol s’hagués enfonsat, qualsevol hagués desaparegut per sempre. Ella no. Ella desprès de vuit anys a la Casa Blanca es va presentar al Senat representant New York on la van escollir senadora al 2000 i la van reelegir al 2004 amb més del 60% dels vots. I ara està lluitant per ser presidenta.
Hillary treu el millor d’ella mateixa en els moments difícils, ara també. Quan després d’Iowa tothom la donava per morta, va guanyar a New Hampshire; quan tothom la donava per morta va guanyar el super-Tuesday; quan tothom la donava pe morta va guanyar Texas i Ohio; quan tothom la donava per morta ha guanyat Pensilvània i ha capgirat el momentum de la campanya.
Hillary ha demostrat que és una supervivent, una batalladora, una gran estadista. Hillary encara l’últim tram amb força ja que ha guanyat als estats on es guanyen les presidencials, factor determinant per als súper-delegats.
Hillary is the comeback girl.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a The comeback girl

  1. Andrew ha dit:

    Sens dubte que la Hillary té un mèrit enorme per la campanya tan bruta i en contra seu que ha hagut de patir. El seu esperit de la remontada i les seves victòries contundents als Estats importants són arguments de molta base perquè sigui la candidata (i sense entrar Obama en la candidatura final).La Hillary incomoda més als republicans que l’Obama i per això se li ha fet tan de joc brut. De Obama sabem que s’enfonsa a les primeres de canvi, però la Hillary capgira tots els cops bruts que rep.Facin-s’ho mirar, super-delegats.

  2. Albrock ha dit:

    Aviam Pedro, no fotem, el momentum no ha canviat gràcies a la Hillary sinó als errors de l’Obama.Dit això, sí que és veritat que l’Obama és molt més fàcil d’enfonsar amb les nostres campanyes. Però pensa que fa molts anys que hem anat intoxicant el públic amb missatges anti-hillary i això queda.I no’m comparis el McCain amb l’Obama pel que fa a campanyes brutes… Els demòcrates no en sabeu. Nosalres sí. I molt.

  3. Pere Sàbat ha dit:

    Andreu,Sí els súper delegats decidiran. Esperem que no s’equivoquin.Alex,Per molt que algú ho faci malament si l’altre no és capaç d’aprofitar-se’n tot queda igual, i si no mira CiU que hagués hagut de guanyar per majoria absoluta les passades eleccions i només va poder treure 48 diputats.Si l’Obama és més fàcil d’enfonsar perquè és novell. Sobre els missatges anti-hillary home si haguessin quallat no aniria liderant les enquestes a nivell nacional ni estaria ara disputant la nominació.En quant al mestratge en joc brut i deplorable, sí tens tota la raó. Els republicans en sabeu molt, molt i molt. Però et sona “garganta profunda…”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s