Acords i tensió

romeroregullEn temps de tensió política a tots els nivells, sembla que el més lògic hagi de ser un enfrontament dur, verb gruixut i enrocament de trinxeres. Aquest plantejament però dista molt dels camins que porten a avançar i a solucionar problemes. Davant de l’onada de trinxeres que vivim, el que cal més que mai és estendre la mà. Parlar. Enraonar. En definitiva, arribar a acords. No es tracta de fer acords pel simple fet de fer-los, sinó perquè serveixin. I això requereix voluntat per part de totes les bandes. Cada dia tenim oportunitats perquè això passi. I la política no és res més que fer possible el que sembla impossible. A Vilafranca ara vivim una d’aquestes oportunitats. No descobrirem res a ningú si afirmem que el pla del carrer del comerç que JXC, PSC i PP van aprovar sense parlar-ho amb ningú i obviant a veïns i grups municipals i a corre-cuita abans de les eleccions, ha generat tensió. I tampoc sorprendrà a ningú que la suspensió que la Comissió d’Urbanisme ha fet del pla ha tensionat la situació politica. Cal replantejar el pla de dalt a baix. Hi ha dues opcions per encarar què fer: fer com fins ara on el govern ha actuat pel dret i sense fer cas a ningú, o apostar pel diàleg i el consens. I més enllà de paraules el que calen són fets. Què farà el govern de JXC-PSC?

 

Article publicat a El 3 de vuit

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

1 d’octubre de 1936

AlvarezSis“El hecho de que fuera Jefe de Estado desde el 1 de octubre de 1936”. Aquesta frase forma part del document on el Tribunal Suprem justifica la no exhumació del dictador feixista Francisco Franco del Valle de los Caídos. Considerar a Franco com a cap d’estat “l’1 d’octubre del 1936” significa que el poder judicial espanyol dona legitimitat a l’aixecament feixista contra la República que va provocar la guerra civil, centenars de milers de morts i 40 anys de dictadura. Més enllà de que ja de per si l’existència mateixa del Valle de los Caídos no s’aguanta i que seria del tot impossible que a Alemanya hi hagués una monstruositat com aquesta que honorés a Hitler i al seu règim totalitari, és absolutament aberrant que els poders públics d’un estat pretesament democràtic com l’espanyol tinguin la desvergonya de fer apología del feixisme amb aquesta alegria. I el més greu, és que no passa res. Aquest és el nivell de la podridura que la transició espanyola ha cronificat. Aquests 40 anys d’amnèsia permet que, encara avui, l’estructura de l’Estat estigui corcada de feixistes. Ho veiem cada dia al judici contra els presos i preses polítiques. Un país sense memòria és un país sense ànima. Un país que ho permet està condemnat a repetir la història. Recuperar la memòria històrica i reivindicar la memòria democràtica és un deure i una obligació.

Article publicat a El 3 de Vuit, 7 de  juny del 2019

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

10 minuts al Suprem

presosL’AVE arriba puntual. Atocha s’obre davant nostre i ens perdem enmig del formigueig d’un Madrid que es desperta. Sortim del metro. Tenim temps de fer un cafè al bar “Supremo”, pintat amb imatges que pretenen mostrar una justícia que es fa invisible al creuar de banda del carrer. Davant nostre el Suprem. L’edifici, com tot a Madrid, recull aquell aire d’imperi, un imperi vingut a menys i rànci. Però imperi al cap i a la fi. Passen testimonis que relaten la jornada del referèndum i la bassa-forcadellviolència de les forces policials. Al migdia, temps per un entrepà i a fer cua per tornar a entrar. Seran 5 minuts ens diuen. Res més. Entrem en grups de quatre. Ens toca. La sala té una taula rodona, ells estan repartits al seu voltant. Tenim 5 minuts i tonelades de paraules per poder dir. Ens abracem. Fa més d’un any que no els veiem. La Carme pregunta pels resultats electorals i ens diu que som aquí per guanyar. La Dolors ens rep amb un somriure i que estan fortes. El Raül li diu a l’Oriol que a Vilafranca no parem de fer actes. I el Junqueras, fa de Junqueras. Ens explica tot d’històries sobre la relació dels pagesos del Baix Llobregat amb Vilafranca. Ens fan fora. Han passat de llarg els 5 minuts. Temps perquè en Cuixart ens doni records pels Músics. L’última abraçada, l’últim puny alçat. Han estat 10 minuts. I sabem el que hem de fer: guanyar.

Article publicat a El 3 de vuit

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Rivera marca el PSC

Sanchez-RiveraNo hi haurà independència, no hi haurà autodeterminació i no hi haurà referèndum”. La frase l’hauria pogut dir Albert Rivera. És de Miquel Iceta, líder del PSC. Una frase greu. Primer perquè demostra que el PSC ha claudicat de tots els seus principis fundacionals i ha acabat abraçant el discurs de la dreta espanyola, tot per no incomodar el PSOE. És greu també perquè al negar un referèndum Iceta sap perfectament que està regalant el terreny de joc a la dreta, i més trist, perquè demostra la incapacitat patològica del PSOE de plantejar un model de l’Estat diferent al de PP i C’S. La dimissió del socialisme espanyol per imaginar una Espanya que no sigui la de la dreta és el que ha condemnat l’Estat al carreró sense sortida on es troba. Iceta n’és la prova. Sap que només amb un referèndum es podrà solucionar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, però el simple fet de plantejar-ho fa que les estructures del Règim del 78 tremolin i el fan fer rectificar. Per moure la partida només una gran acomulació de força republicana sense complexes pot ser útil. Com menys necessitat tingui el PSOE de moure’s, menys incentiu tindrà per buscar una solució. Com més còmode estigui el PSOE més temptat estarà de pactar amb Rivera. La solució passa pel diàleg i la taula de negociació. “Haz que pase”, és a dir, no els votis. Que es moguin.

Article publicat al 3 de vuit

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Som el 80%

80Contra la repressió. Per la llibertat dels i les preses polítiques i el retorn de les persones exiliades. Pel dret a decidir. Aquests són els grans consensos que agermanen la societat catalana, són el mínim comú denominador dels qui s’aixequen per defensar els drets i les llibertats civils. De tothom. Apostar per aquestes lluites que sumen i que són compartides per la gent corrent és un encert. El moviment republicà ha de fer més i fer-ho millor, i la manera d’avançar és obrint-se i abraçant a tothom amb qui es pot compartir part de les reivindicacions. Aquestes tres lluites sintetitzen el moment del país i fan possible fer passes endavant en la cohesió social i civil. És un element importantissim. Dijous passat a Lledoners Elisenda Alamany, diputada dels comuns, deia que calia estar a l’alçada. Defensar aquests tres pilars és precisament això. Tot demòcrata hauria de tenir-los com si fossin els seus manaments. I no valen excuses. Construir en base a grans consensos és el factor necessari per avançar. I això serveix a Catalunya i serveix a Vilafranca. Sumar, compartir i construir en base a grans acords socials, de ciutat o de país. Diàleg i consens com a recepta per teixir una societat més forta i que pugui encarar els reptes i els embats que venen. Enfotir aquesta majoria és la clau que el país necessita.

Article publicat a El 3 de Vuit

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Penedès, punt d’inflexió

PenedèsCada dia a les 6.41 del matí agafo el tren per anar a Barcelona. Bé, dic les 6.41 perquè és l’horari oficial que marca Renfe, malgrat que rarament es compleix per la manca d’inversió crònica de l’Estat. Durant el trajecte de més d’una hora fins a Sants, per la finestra es marca clarissimament un canvi. Passat Gelida el paisatge canvia. Deixem enrere les vinyes i el verd i entrem en una altra realitat. Aquest passat dilluns va finalitzar el termini per presentar al·legacions al projecte de la ròtula de Martorell, que contempla el 4t Cinturó pel Penedès. De tirar endavant el plantejament inicial seria un absolut desaste pel territori, ja que implicaria la destrucció d’una gran part de zones vitivinícoles, amb el greu impacte que tindria en un dels sectors claus de la comarca, tant de present com de futur. Aquest fet és molt important. El Penedès està ple d’infraestructures que el travessen simplement com a terrotri de pas, sense aportar-hi cap valor afegit. El 4t Cinturó és una amenaça, sí, però caldria abordar-ne una altra: el pas de la línia de mercaderies ferroviària, que si no es vigila, no farà més que saturar el trànsit de trens i agreujar la situació lamentable que vivim dia rere dia, sense aportar res al territori. Estem en un punt d’inflexió. O agafem les regnes de com volem que sigui el Penedès o uns altres ens ho faran.

Article publicat a El 3 de Vuit

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Gràcies Serrat

serratAquesta setmana Joan Manuel Serrat ha visitat al Raül Romeva i a l’Oriol Junqueras a la presó d’Estremera. Serrat no és independentista, de fet, va ser dels que va posicionar-se en contra de l’1 d’octubre. Podríem dir-ne, que a la tardor va comportar-se com un legitimador de l’acció de l’Estat. Precisament per aquest motiu té més importància que anés a Estremera i que es mostrés favorable a l’alliberament dels presos. I de la mateixa manera, tot i no ser tan contundent, Pablo Iglesias. El simple fet d’anar a Soto del Real, reunir-se amb Jordi Cuixart i afirmar que no hauria d’estar pres, és un pas cabdal. Sobretot per un motiu. L’intent de l’Estat era escapçar els dirigents republicans, treure’ls l’ascendència social, desprestigiar-los. Colgar-los en l’oblit de les cel·les. Però aquesta estratègia cau. Oriol Junqueras segueix sent el líder més ben valorat, i lluny de l’oblit la injustícia dels presos polítics és cada cop més compartida. Que persones rellevants del món no independentista reclamin l’alliberament dels presos i que els visitin posa de manifest que la unanimitat de l’Estat no és tal, i que la batalla per la democràcia és el punt on hem de jugar. Paraules com les d’Iceta, cíniques cert però rellevants, de que aniria a visitar als presos si no es fes públic ho denoten. Potser és un pas minúscul. Però és un pas.

Article publicat a El 3 de Vuit

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari